Nuevo mundo

Nuevo mundo és la nova peli de Emanuele Crialese, el director de Respiro. No està de més començar mencionant el director perquè m'ha deixat bastant impressionat. Sobretot perquè Respiro diguem que no em va agradar gaire: abusava de l'exotisme de Sicília i dels paisatges bonics per camuflar tots els seus defectes i el seu abús dels mites mediterranis (sol infinit, vida sense cronòmetre, dones temperamentals, salvatgisme relatiu que fa que els seus habitants semblin més animals que persones). El pitjor és que sembla que va donar el pego perquè a tothom li encanta aquella peli. Una mica com la russa El regreso, que es va estrenar al mateix temps i que em va semblar la seva germana bessona, igual de superficial i pretenciosa, però això ho deixem per un altre dia.

Bé, Nuevo mundo també parla de mites, però de mites relacionats amb el continent americà. Amb el canvi de segle, una família siciliana, rural i analfabeta decideix deixar-ho tot i marxar a viure al Nou Món, atrets per la promesa d'una terra de l'abundància, on les pastanagues són gegants, on existeixen rius de llet i quan plou cauen diners. Però quan arriben allà res serà exactament com havien imaginat. L'encert és tractar aquest tema a través d'un estil oníric i molt exagerat, gairebé caricaturesc, però també compensat amb molta poesia i subtilesa. Podria carregar, però està tot tan ben mesurat que funciona a la perfecció. No us dono molts detalls, crec que val la pena veure-la i deixar-se sorprendre per les imatges i per com aquesta tria d'estil, que podria ser molt arriscada, et va convencent a mesura que avança.

El resultat és una peli sobre les relacions entre Europa i els EUA, sobre la formació del "nou món" i sobre els diferents nivells i orígens de la gent que hi va arribar al mateix temps. També sobre els mites, sobre la barreja d'importància i inutilitat que han tingut, tenen i tindran. Potser sense voler-ho, aquest Crialese fa una peli molt vinculada a la tradició nord-americana, en el sentit que té molts nivells de lectura paral·lels i que conté moltes paràboles evitant passar-se de pedant i intel·lectual, una característica freqüent en l'art made in USA. No es pot dir que no sigui una peli pretenciosa, però ho és amb bon gust i en la bona mesura.

El millor: Les imatges del nou continent imaginades pels protagonistes i en general la barreja de realitat i somni. I el títol en anglès i francès, Golden Door (i el que significa). El pitjor: La meva estimada Charlotte Gainsbourg, que no acaba d'enganxar. Tot i que és un personatge difícil, no sé quina actriu hagués anat millor. Altres pelis del director: Respiro. T'agradarà si NO et va agradar: Respiro.