En la cuerda floja
Un biopic, és un biopic. I, com a tal ha de tenir uns elements que sempre, sempre, sempre, es repeteixen:
- un repàs al context de la època - que apareguin personatges importants del moment, a poder ser fàcils al reconeixement popular per no fer la cosa gaire complicada
- una infància i/o adolescència plena de moments destacats i/o traumàtics que marquin bé al personatge i que puguin relacionar-se posteriorment amb els aconteixements de la seva vida adulta
- un repàs a les relacions sentimentals - sense deixar ni una de banda - amb el desenvolupament aristotèlic: tot comença com una romàntica passió, es refreda, discusió i trencament
- elements de suport a una vida extrema: drogues, alcohol, sexe, infidelitats...
Doncs ja ho teniu tot. "En la cuerda floja" és un biopic. No cal afegir gaire més. I no us penseu que no m'ho vaig passar bé, si fins i tot va haver-hi cosetes que no estaven malament. Joaquin Phoenix que interpreta Johnny Cash i Reese Witherspoon (sobretot ella) estan molt bé, quan canten són creíbles i la direcció artística - sense ser original (qui pot ser-ho després de tantes pelis situades en aquella època) - és molt correcta i agradable. Fins i tot els protagonistes han aconseguit transmetre l'essència dels personatges reals - vegi's You Tube i Google Images -. Però els elements del biopic que he esmentat estan tots. Però tots tots. I la sensació de déja vu refreda tremendament la pel·lícula...El fet que Johny Cash no sigui un gran conegut per la majoria de nosaltres recolzat per la poca originalitat de la peli no ajuda a incrementar el meu entusiasme...
I consti que jo els biopics me'ls empasso tots! Ara tinc pendent "Bobby". Tindrà lloc una crítica a "És una pel·liculeta..."? O la seva categoria li permetrà entrar a formar part d' "A(pal)abrando"?
- Un fragment de "En la cuerda floja"
- Johny Cash i June Carter (els de debó)
3 comentarios:
Totalment d'acord, biopic de manual, correcte sense més. El que passa és que la mitologia del personatge és tan guai i les cançons són tan bones que "los sentimientos son más fuertes que la razón" (frase digna de biopic).
Sobre això de Bobby i les seves possibilitats d'accedir a (a)pal(abrando), no estaràs tractant aquest blog com de segona categoria, com un segon plat o com un blog residual? Perquè em semblaria fatal.
Jejej, doncs bueno...la veritat és qu e pensava penjar aquí només les crítiques a les "pel·liculetes" però veient la teva crítica inicial potser l'enfocament serà diferent...Per cert, no sé com fer allò groc. Ah! i em falten drets com administradora per canviar coses del disseny. Tenim una conversa pendent. Un finde de juliol em tens per allà, ves-me fent un forat a l'agenda. Costi el que costi. Petonets!
Allò groc t'ho passo per mail perquè ho puguis fer, però escolta, a tu qui t'ha dit que pots tocar el disseny? Tu ets administradora, però de segona... ;)
Publicar un comentario